dilluns, 5 de desembre del 2016

OBSERVACIÓ DE LA SANG


La sang és un teixit líquid que recorre l’organisme, a través dels vasos sanguinis, transportant cèl·lules, tots els elements necessaris per dur a terme les seves funcions vitals.

Materials:

  1. Alcohol
  2. Cotó
  3. Llanceta estèril
  4. Eosina
  5. Microscopi
  6. Placa petri
  7. Cobre-objectes
  8. Porta-objectes
  9. Hematoxilina
  10. Comptagotes
MATERIAL PRINCIPAL UTILITZAT


Ens netegem amb alcohol, amb el cotó, la part de dalt del dit on ens punxem amb la llanceta estèril.
Coloquem la sang que traguem al punxar-nos sobre el porta-objectes i la repartim per tot de manera que queda una pel·lícula de sang, procediment que s'anomena frotis.
Seguidament, amb el comptagotes, posem sobre la sang unes gotes d'hematoxilina. Als 15 minuts, quan aquesta ja actua sobre la sang, deixem caure, també amb el comptagotes, aigua per a eliminar la hematoxilina sobrant.


PROCEDIMENT


Finalment afegim unes gotes d'eosina sobre la sang i al cap d'uns minuts, fiquem el cobre-objectes i ho observem al microscopi en diferents augments. 

Augment de 10
Augment de 40.



Fonts d'informació:

Viquipèdia- components i funció de la sang
http://www.donasang.org/que-es-la-sang/ 
Publicat per a Cap comentari:

OBSERVACIÓ D'ADIPÒCITS

El teixit adipós deriva del teixit conjuntiu i es caracteritza per l'escassetat de fibres i 

el predomini d'adipòsits.És un teixit de reserva alimentària, es col·loca davall de la pell, 

entorn de alguns órgans interns com el cor i els ronyons, i en la medul·la groga o moll dels 

ossos.

Materials utilitzats:
  • Porta-objectes
  • Taula de dissecció
  • Sudan III
  • Cansalada
  • Microscopi
  • Cobre-objectes
  • Pinces
  • Llanceta

Alguns dels materials utilitzats.










Primer vam tallar un tros de cansalada i el vam posar sobre el portaobjectes i amb les pinces el vam repartir per a que quedara repartit per tot per a observar-lo millor al microscopi. Li vam afegir dos o tres gotes de Sudan III per a tintar el teixit. Vam esperar uns minuts per a que fera efecte i col·locàrem al sobre el cobre-objectes. Tot seguit vam observar en distints augments el teixit.


 Teixit al microscopi amb augment de10.





















Teixit al microscopi amb
 un augment del 4.















































El teixit adipós conte unes cel·lules anomenades adipòsits i la seua funció principal és emmagatzemar energia i també genera greixos ja que es un órgan endocrí. S'encarrega de protegir els órgans del nostre cos i altres estructures. 
Son cèl·lules redones i existeixen dos tipus d'adipits, el blanc i el marró, que cada un forma un tipus de teixit adipós.


Llibre de Biologia i Geologia 1Batxillerat

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Adipocito




















Publicat per a Cap comentari:

OBSERVACIÓ DEL TEIXIT MUSCULAR

El teixit muscular està constituït per cèl·lules molt especialitzades les fibres musculars o miòcits. Presenten la propietat de contraure's.Es fan xicotets en rebre un estímul nerviós i es relaxen en acabar l'estímul. La capacitat de contraure's és deguda a l'existència, en el seu citoplasma, d'una sèrie de proteïnes contràctils: l'actina i la miosina. Aquestes cèl·lules s'agrupen formant els músculs els quals, junt amb l'esquelet, són els responsables dels moviments dels organismes animals superiors.
Hi ha 3 tipus de teixit muscular: l'esquelètic, cardíac i el llis. En aquesta pràctica anem a observar el teixit esquelètic del pernil.

Materials:
  • Pernil
  • Taula de dissecció
  • Pinces
  • Bisturí
  • Porta-objectes
  • Cobre-objectes
  • Microscopi
  • Metilé



 Primer vam tallar un tros de pernil amb el bisturí i amb l'ajuda de les pinces el col·locàrem al porta-objectes i el vam estirar de manera que quedara ben repartit per tot el lloc.






Després vam afegir el tint de metilé i el vam deixar que actuara durant 10 minuts.
Quan va passar el temps d'espera, vam col·locar el cobre-objectes damunt i el vam observar al microscopi en diferents augments.




Pernil cobert de metilé.



 Augment de 4.


















 Augment de 10.



















Observant al microscopi els resultats.
























L'objectiu d'aquesta pràctica era observar la forma de les cèl·lules que hi ha en el teixit muscular, de forma allargada i es localitzen dins del citoplasma.
El teixit muscular esqulètic està format per cèl·lules molt llargues, cilíndriques , amb nombrosos nuclis situats a la perifèria i provinent de la fussió de cèl·lules.


Fonts d'informació:
www.wesapiens.org/es/.../Práctica.+Histología+básica.+Tejido+muscular



Publicat per a Cap comentari:

determinació dels glúcids

        

             DETERMINACIÓ DELS GLÚCIDS

 

      INTRODUCCIÓ

    Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Realitzen nombroses funcions en els éssers vius; la més principal és l'emmagatzenament d'energia i components estructurals (per exemple, el midó).

 Poden ser simples o compostos:

Simples: Són monosacàrids. Es troben en la fruita, per exemple, que naturalment aporta energia al cos a través de la fructosa. Els glúcids simples es processen en més rapidesa i proporcionen un subministre immediat d'energia, però dura menys.


Compostos: Són polisacàrids. Complexos, formats per la unió de dues molècules simples, només es poden absorbir mitjançant la digestió. Maltosa, lactosa, sacarosa, rafinosa.


      MATERIALS 

  • Gradilla

  • 8 Tubs d'assaig

  • Mostres:  Glúcids, Fehling A, Fehling B, Lugol

  • Pinça

  • Pipeta

  • Metxero

    • LUGOL I FEHLING
GLUCOSA, FRUCTOSA, SACAROSA I MIDÓ


Posem en una gradilla 8 tubs d'assaig i cada mostra la posavem en dos tubs diferents. A continuació, a un dels tubs que contenia la mateixa mostra li vam fer la prova del Fehling, afegint primer fehling A i despres la mateixa quantitat de fehling B i ho calfem amb el metxero amb l'ajuda de les pinces. Ho deixem un temps fins obervar si canvia de color. Si canviava a roig-taronja el resultat es positiu. Si no canviava de color i es quedava en blau-verd era negatiu.
A una de les mostres vam posar lugol, i observavem si canviava de color o no. Si canviava a morat o blau fosc era positiu i si no canvia negatiu.
Calfem el tub amb la mostra

El midó canvia de color amb el lugol

Resultats de les mostres






CONCLUSIÓ

Resultats obtinguts al relitzar la pràctica:


FehlingLugol
Glucosa+-
Fructosa+-
Sacarosa--
Midó-+


Fonts d'informació:
Viquipèdia- Glúcids simples i complexos

Publicat per a Cap comentari:

DIGESTIÓ BUCAL DEL MIDÓ



La saliva és un líquid que es fabrica en la boca entre un 1 i un 1'5 litres al dia. Formada principalment d'aigua i de més substàncies químiques. Produit per les glàndule salivals e involucrada en la primera fase de la digestió. La saliva pot ser el mitjà de contagi d'enfermetats en humans.


Materials:
  1. Reactius de fehling
  2. Reactius de lugol
  3. Vas de precipitats
  4. Bany maria
  5. Midó
  6. Saliva
  7. Tubs d'assaig
  8. Pipeta
  9. Pinça 
  10. Tripode i reixeta



Fotos dels materials de la pràctica feta per Sergi


                                                                             Materilas utilitzats



Primer  vam posar entre 1 i 2mL de saliva en 6 tubs. En dos dels tubs vam fer la reacció del lugol i del fehling. Els vam calfar amb el metxero i vam observar que no van canviar de color,per tant no es va produir la ruptura de les mol·lecules.Tot seguit vam preparar el vas de precipitat posant aigua i calfant-lo amb el metxero fins que aconseguira la temperatura desitjada. En els altres vam posar la mateixa quantitat que hi havia de saliva de Midó. A continuació els vam col·locar en el vas de precipitat amb aigua a 37º i vam deixar dos d'ells 5 minuts i els altres dos 10 minuts.  Quan vam traure els dos primers vam observar que els dos resultats am fehling van donar negatius encara que haveren tingut que ser positius.Però al deixar-los uns minuts en repós vam apreciar com van canviar de color el que ens indica que podria haver reaccionat més tard.


Els tubs estan dins dels vas de precipitats a una T de 37º.

Tots els resultats que vam obtindre al realitzar la pràctica.



Resultats de la pràctica.


Resultats de la pràctica.


 Els resultats que ens haveren tingut que donar serien aquestos:

                                             FEHLING            LUGOL
SALIVA                                      -                        -
MIDÓ                                         -                       +
SALIVA+MIDÓ 5’                       +                       -
SALIVA+MIDÓ 10´                    +                       -


La funció que fa la saliva és humitejar els aliments i fa que tragar-los siga més fàcil. També ajuda en el procés de la digestió, abanç de que els aliments arriben a l'estomac, la saliva comença a descomposar-los al mateix temps que estan en la boca. Aço ho fa amb l'ajuda dels enzims, unes subsàncies químiques que estan en la saliva.
L'objectiu d'aquesta pàctica era observar si la saliva conté midó, que és la forma principal de la dieta de carbohidrats.




 Fonts d'informació:


Publicat per a 1 comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)